Ricard Martín

El 50,3% del sector de la restauració el formen dones, segons les dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística. És un fet objectiu: elles van muntar el negoci de donar menjar, i abans van fundar la cuina a seques, mentre els seus socis masculins perseguien búfals amb tapalls. Recordem alguns moments clau de la indústria del menjar a Barcelona, al capdavant dels quals hi ha sempre una dona.  NO T'HO PERDIS: El millor sushi de Barcelona fet per dones

Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest cap de setmana a la ciutat. Art, cinema, teatre, mercats... No teniu excusa, us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

El 50,3% del sector de la restauración está formado por mujeres, según los datos proporcionados por el Instituto Nacional de Estadística. Es un hecho objetivo: ellas montaron el negocio de dar de comer, y antes fundaron la cocina a secas, mientras sus socios masculinos perseguían búfalos con taparrabos. Recordamos algunos momentos clave de la industria de la comida en Barcelona, al frente de los cuales hay siempre una mujer. NO TE LO PIERDAS: Los mejores restaurantes de Barcelona

Platets de petites racions de les millors receptes mediterrànies per tastar, en un sol àpat, una mica de tot. Les tapes tenen quelcom que fa que agradin a tothom i que gairebé sempre vinguin de gust. Perquè és difícil dir que no a entrepans increïbles, les millors patates braves, uns calamars a la romana ben rossos o les millors croquetes de Barcelona. En honor a aquesta gastronomia tan mediterrània, hem fet una selecció dels bars de la ciutat per elaborar la llista definitiva dels millors locals de tapes de Barcelona. NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona 

No sigueu pessimistes: a vegades les coses milloren, com demostren els croissants o les ensaïmades. Un altre bon exemple és el pa: en la darrera dècada, la gent ha après a menjar pa, a distingir entre l’industrial i l’artesà. I gràcies a la tecnologia amb esperit menestral, aquest darrer es forneja més i millor que mai: és un producte gurmet d’ús diari. Passem revista al pa-norama.NO T'HO PERDIS: els millors forns tradicionals de Barcelona

No seas pesimista: a veces las cosas mejoran, como demuestran los croissants o las ensaimadas. Otro buen ejemplo es el pan: en la última década, la gente ha aprendido a comer pan, a distinguir entre el industrial y el artesano. Y gracias a la tecnología con espíritu artesano, este último se hornea más y mejor que nunca: es un producto gourmet de uso diario. Pasamos revista al pan-norama. NO TE LO PIERDAS: Los mejores restaurantes de Barcelona 

MARZO DE 2022: Adiós restricciones: ¡volvemos al restaurante con alegría! Por suerte, los códigos QR son ya un nefasto recuerdo del pasado, y podemos volver a sostener cartas de papel en extraordinarios nuevos restaurantes. Y cuando decimos extraordinarios, queremos decir exactamente esto. Como Ikoya Izakya, la taberna japonesa de autor que han montado Sagardi con Hideki Matsuhisa, o el regreso de Sergi de Meià a la ciudad, con una modernización de la cocina catalana que hace caer de culos (aunque entra también en lista la tradición ejecutada con mano impecable y firme de Ca l'Estevet). Y más allá de la cocina catalana, destacamos el excelente nivel de forma del Ají, que revoluciona la ya en sí misma disruptiva cocina nikkei. Bienvenidos a La Lista: Comer en los 50 mejores restaurantes de Barcelona, donde encontraréis las direcciones más deliciosas de la ciudad, cuidadosamente escogidas, con empirismo y precisión (que hemos ido a comer, ¡vaya!). Esta es una de las mejores ciudades del mundo para comer y beber. Esto lo sabemos quienes vivimos aquí, y también los profesionales de la gastronomía que año tras año premian nuestros fogones con distinciones que alzan la ciudad en el podio de la restauración internacional. La oferta es variada, de calidad, monumental: desde el pequeño bar de tapas de toda la vida, pasando por el mejor producto fresco hasta los restaurantes con estrellas Michelin, o en el otro extremo, el mejor street food. Aunque el reto es difícil, nos hemos propues

MARÇ DEL 2021: Adeu restriccions: tornem al restaurant amb alegria! Per sort, els codis QR ja són un nefast record del passat, i podem tornar a agafar cartes de paper en extraordinaris nous restaurants. I quan diem extraordinaris, volem dir això. Com Ikoya Izakya, la taverna japonesa d'autor que han muntat Sagardi amb Hideki Matsuhisa, o el retorn de Sergi de Meià a la ciutat, amb una modernització de la cuina catalana que fa caure de culs (encara que entra també en llista la tradició executada amb mà impecable i ferma de Ca l'Estevet). I més enllà de la cuina catalana, destaquem l'excel·lent nivell de forma de l'Ají, que revoluciona la ja en si mateixa disruptiva cuina 'nikkei'.  Benvinguts a La Llista: Menjar als 50 millors restaurants de Barcelona, on trobareu les adreces més delicioses de la ciutat, escollides amb cura, empirisme i precisió (que hi hem menjat, vaja!). Aquesta és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. Això ho sabem els que hi vivim, i també els professionals de la gastronomia que any rere any premien els nostres fogons amb distincions que alcen la ciutat en el pòdium de la restauració internacional. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, passant pel millor producte fresc nu fins als restaurants amb estrelles Michelin, o en l'altre extrem, el millor street food. Tot i que el repte és difícil, ens hem proposat seleccionar els 50 millors restaurants, aquells amb els fogons més fiables de la mu

Los restaurantes peruanos, que hasta hace poco tiempo el barcelonés medio se miraba como una cosa exótica y con cierta reticencia, ahora son de lo más 'cool'. Y con razón: esta gastronomía, que fue declarada patrimonio inmaterial de la humanidad, aúna producto de calidad con fusión de cocina japonesa, china, española, portuguesa y andina tradicional. Cercana y lejana, moderna y tradicional, la cocina peruana es una delicia que hay que conocer. NO TE LO PIERDAS: Los mejores restaurantes de Barcelona 

Els restaurants peruans, que fins fa uns anys el barceloní mitjà es mirava com a una cosa exòtica i amb certa reticència, ja no són tendència: formen part de la nostra vida quotidiana. I amb raó: aquesta cuina, que va ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat, –la mateixa distinció que la mexicana– ajunta producte de qualitat amb fusió de cuina japonesa, xinesa, espanyola, portuguesa i andina tradicional. Propera i llunyana, moderna i tradicional, la cuina peruana és una delícia que cal conèixer.  NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona 

Hemos recorrido Barcelona con un par de huevos en la mochila, en busca de las mejores tortillas de la ciudad. Sí, ya sabemos que la tortilla de patatas que prepara tu madre o tu abuela es buenísima, pero haznos caso: visite alguno de estos 12 locales en busca de la tortilla perfecta: líquidas, secas, de sabores que nunca hubiera imaginado ... ¡Hay para todos los gustos! Y si pasas un huevo de los ídem, aquí las mejores patatas bravas de Barcelona. NO TE LO PIERDAS: Y si buscas tapas míticas, prueba con las mejores croquetas

La nostra ruta urbana diària ens és molt familiar, fins i tot avorrida, però el pas del temps tapa i amaga acumulacions de mort, màgia i misteri. I sota les pedres i els maons de la ciutat, s'hi amaguen històries que poden ser d'allò més sorprenents, terrorífiques i també divertides. Són secrets que et fan mirar el carrer mil cops vist amb ulls nous, si és que saps on mirar.  NO T'HO PERDIS: Els llocs abandonats més terrorífics de Barcelona 

Otro bar de barrio que ha pulsado el botón de reboot es el Bar La Cañada. JuanPe González (Banda Municipal del Polo Norte), el 2022 reavivó esta espléndida barra inoxidable de 1980, en el Poble-sec más tranquilo, con la ayuda del actor-artista Nico Baixas y Lina Ruiz. "Reproducimos una manera española de entender el bar, con gente a pie de barra y buen producto de todo el mediterráneo", dice. Ha juntado delicadezas frías (aceitunas de Bailén, atún ahumado de Murcia, embutidos de Salamanca, quesos artesanos...) con una carta de vinos a copas bien elegidos, y un par de guisos que hace su madre: deliciosas las albóndigas con recuerdos especiados de Casablanca, destino del exilio republicano de sus abuelos, o un muy suculento lomo de cerdo asado. Ya no están los loros de los primeros años del bar, pero sí mucha alegría de una clientela joven y farandulera que vienen director de l'Institut del Teatre. Atentos a su instagram, @lacanadabcn, que anuncia sus conciertos.

“Me gusta la idea de ser la nevera del vecino”, me explica Arnau Barba, en el Collonut de Les Corts. Ya ha abierto tres Collonuts: en Olesa, 7 y en Gran de Sant Andreu, 180. Son bares de barrio en el barrio y para el barrio. Desde la terraza de Les Corts, pienso en libertad, copa y puro. Porque en Collonut se come de cojones y a un precio reventado. "Soy de Maragall, y quería un ticket de 15 euros", explica Barba, joven restaurador de 33 años con experiencia en altas barras (Abellán, Hotel W, Moritz) y que con más socios han replicado la fórmula pero con ánimo de proximidad y no de franquicia. En Maragall la gente se endominga para ir, en Les Corts es el bar de abajo. En todos hay la misma oferta: excelente producto local con preparaciones directas y precio rasurado. Ejemplos: tostada de cerdo de los Casals con miel (¡plato de Michelin a 2,70 euros!), o un guiso de rabo de buey (12,90) de donde comen tres. O un miércoles tarde cualquiera bajas a regalarte un buen fuet de Vic y un pincho de tortilla de patatas. Y sus 'torreznos' –gruesos, bien fritos, crujientes, una delicia– justifican la visita. Un sitio de disfrute porcino y beber bueno, bontio y barato.

Un altre bar de barri que ha premut el botó de reboot és el Bar La Cañada. En JuanPe González (Banda Municipal del Polo Norte), ha revifat aquesta esplèndida barra inoxidable del 1980, al Poble-sec més tranquil, amb l’ajuda de l’actor-artista Nico Baixas i la Lina Ruiz. “Reproduïm una manera espanyola d’entendre el bar, amb gent dreta i bon producte de tota la mediterrània”, diu. Ha ajuntat delicadeses fredes (olives de Bailén, tonyina fumada de Múrcia, embotits de Salamanca, formatges artesans...) amb una carta de vins a copes ben triats, i un parell de guisats que fa la seva mare: delicioses les mandonguilles amb records especiats de Casablanca, destí de l’exili republicà dels seus avis. Ja no hi ha els lloros dels primers any del bar, però sí molta alegria d’una clientela jove i farandulera. Atents al seu instagram, . @lacanadabcn, que anuncia els concerts que hi fan.

“M’agrada la idea de ser la nevera del veí”, m’explica l’Arnau Barba, al Collonut de les Corts. Ja ha obert tres Collonuts: a Olesa, 7 i a Gran de Sant Andreu, 180. Són bars de barri al barri i per al barri. Des de la terrassa de les Corts, penso en llibertat, copa i puro. Perquè al Collonut s’hi menja de collons i a un preu rebentat. “Soc de Maragall, i volia un tiquet de 15 euros”, explica Barba, jove hostaler de 33 anys amb experiència en altes barres (Abellán, Hotel W, Moritz) i que amb més socis han replicat la fórmula però amb ànim de proximitat i no pas de franquícia.  A Maragall la gent es muda per anar-hi, a les Corts és el bar de sota. A tots hi ha la mateixa oferta: excel·lent producte local amb preparacions directes i preu arranat. Exemples: torrada de porc dels Casals amb mel (plat de Michelin a 2,70 euros!), o un guisat de cua de bou (12,90) d’on n’hi mengen tres. O un dimecres vespre qualsevol baixes a regalar-te un bon fuet de Vic i un 'pintxo' de truita de patates. I els seus 'torreznos' –gruixuts, ben fregits, cruixents, una delícia– justifiquen la visita. Un lloc de gaudi porcí i beure bo, bonic i barat. 

Como media humanidad, durante la pandemia Jordi Mestres –torrador, Nomad Coffee– y Oswaldo Brito –chef, ex-Mano Rota– hicieron pan en casa. Pan de Kilo, un horno donde estuvo el Barcelona-Reikiavik (recordado por la calidad y las nucas). En Pa de Kilo optan por hacer un producto artesano y asequible, de cara al barrio: harinas ecológicas muchas a la piedra, fermentaciones lentas y un catálogo corto y relevante: pan de kilo, chapata, pan de kilo integral (y un poco de bollería ). Alvéolos, acidez, muelle denso. Pan del bueno, nada menos: se nota la fermentación lenta en su excelente pan de kilo, con un 30% de masa madre, una corteza gruesa y un muelle denso y húmedo, de aquellos que al tercer día y con un golpe de tostadora te hacen un bocadillo exquisito para el desayuno.

Com mitja humanitat, durant la pandèmia en Jordi Mestres –torrador, Nomad Coffee– i l’Oswaldo Brito –xef, ex-Mano Rota– van fer pa a casa.  Pa de Kilo, un forn on hi hagué el Barcelona-Reykjavik (recordat per la qualitat i les clatellades). A Pa de Kilo opten per fer un producte artesà i assequible, de cara al barri: farines ecològiques moltes a la pedra, fermentacions lentes i un catàleg curt i rellevant: pa de quilo, xapata, pa de quilo integral (i un xic de brioixeria). Alvèols, acidesa, molla densa. Pa del bo, ni més ni menys: es nota la fermentació lenta en el seu excel·lent pa de kilo, amb un 30 % de massa mare, una crosta gruixuda i una molla densa i humida, d'aquells que al tercer dia i amb un cop de torradora et fan un entrepà exquisit per esmorzar. 

Enric Badia Elies, con su prima Marta, son la cuarta generación de un horno centenario en el Clot, que abrió su bisabuelo en 1917. "Él puso el empuje de comprar el local, mi abuelo se la jugó comprando maquinaria y tecnología, mi madre puso la resistencia de aguantar el negocio, y los jóvenes lo intentamos profesionalizarlo aún más. Estamos en el cruce de una panadería muy antigua y hacer cosas clásicas con modernidad", resume de forma concisa un siglo de trabajo. Esto implica utilizar la nueva tecnología "para hacer pan como el de antes simplificando procesos". Encontrará panes de payés tradicionales y todas las opciones más digestivas que se pueden imaginar, como un pan de kamut, pan de maíz con chia o pan de centeno, y bollería y pasteles artesanos. Todo hecho con mano maestra: ¡Enric quedó Segundo Panadero del Mundo en las Olimpiadas del Pan de 2021!

L'Enric Badia Elies, amb la seva cosina Marta, són la quarta generació d'un forn centenari al Clot, que va obrir el seu besavi el 1917. "Ell va posar l'empenta de comprar el local, el meu avi se la va jugar comprant maquinària i tecnologia, la meva mare va posar la resistència d'aguantar el negoci, i els joves ho intentem professionalitzar-ho encara més. Som en la cruïlla d'una fleca molt antiga i fer coses clàssiques amb modernitat", resumeix de manera concisa un segle de treball. Això implica fer servir la nova tecnologia "per fer pa com el d'abans simplificant processos". Hi trobareu pans de pagès tradicionals i totes les opcions més digestives que us podeu imaginar, com un pa de kamut, pa de blat de moro amb chia o pa de sègol, i brioixeria i pastissos artesans. Tot fet amb molta traça: l'Enric va quedar segon forner del Món a les Olimpíades del pa del 2021!

Sergi de Meià –el chef y el restaurante– han vuelto a Barcelona. Y que uno de los grandes impulsores del km 0 y el 'slow food' reabra el tenderete es un motivo de alegría. Más aún si tenemos en cuenta que ha radicalizado su práctica y filosofía: él mismo lleva la mayoría de los productos de su pueblo (Vilanova de Meià) y sus alrededores, y mediante estricta temporalidad reinventa platos de libros de cocina catalanes de hace 500 años o del pasado año.Como por ejemplo, un pichón con bacalao y trigo sarraceno, un mar y montaña de personalidad arrolladora y a la vez delicada donde el pichón, sobre un guiso de tripa de bacalao, es un festival de texturas y cocciones (y te comes el mismo trigo sarraceno crujiente que ha alimentado al pichón. O un indescriptiblemente bueno guiso de oveja xisqueta con verduras de temporada, que te pasta en boca de una manera placentera, con suavidad y el contraste con de las verduras en su punto de crujiente justo.

Warike es un restaurante peruano atípico que nació en pandemia como un puesto de comida... ¡en un muelle de carga de camiones de Poblenou! Jeff Espinosa recuerda que él y su pareja, Roser Comellas, tenían “licencia de delivery y degustación, y hacíamos bocadillos, pero la gente no paraba de venir”. Para no convertirse en un restaurado clandestino, salieron del almacén, y ahora, en un local con una magnífica terraza, ejercen la cocina peruana no tradicional. En Warike (en quichua significa lugar desconocido donde disfrutar de la comida) cocinan al cilindro: “Un cilindro de acero inoxidable donde cuelgas la carne, y el carbón va debajo. Como una olla a presión donde controlas la cocción y fumas en el carbón”, explica. El tocino tierno y crujiente de un cerdo al cilindro, con un marinado agridulce al estilo chifa, es una dimensión de disfrute porcino por descubrir. Y también brasean a la 'caja china', una caja de acero cerrada con brasa en lo alto que convierte un pollo asado en una maravilla jugosa. Los cebiches son de traca y creación, con unos toques asiáticos que devuelven el plato a Japón, más allá de la influencia nikkei.

Sergi de Meià –el xef i el restaurant– han tornat a Barcelona. I que un dels grans impulsors del km 0 i l’slow food reobri la paradeta és un motiu d’alegria. Encara més si tenim en compte que ha radicalitzat la seva pràctica i filosofia: ell mateix porta la majoria dels productes del seu poble (Vilanova de Meià) i rodalies, i mitjançant estricta temporalitat reinventa plats de llibres de cuina catalans de fa 500 anys o de l’any passat. Com per exemple, un colomí amb bacallà i fajol, un mar i muntanya de personalitat abassegadora i alhora delicada on el colomí, sobre un guisat de tripa de bacallà, és un festival de textures i coccions (i et menges el mateix fajol cruixent que ha alimentat el colomí. O un indescriptiblement bo guisat d'ovella xiqueta amb verdures de temporada que xaieja en boca d'una manera plaent, amb suavitat i de contrast amb les verdures al punt. 

Warike és un restaurant peruà atípic que va néixer en pandèmia com a una paradeta de menjar... en un moll de càrrega de camions de Poblenou! En Jeff Espinosa recorda que ell i la seva parella, la Roser Comellas, tenien “llicència de delivery i degustació, i fèiem entrepans, però la gent no parava de venir”.  Per no esdevenir un restaurat  clandestí, van sortir del magatzem, i ara, en un local amb una terrassa magnífica, exerceixen la cuina peruana no tradicional. A Wuarike (en quítxua vol dir lloc desconegut on gaudir del menjar) cuinen al 'cilindro': “Un cilindre d’acer inoxidable on penges la carn, i el carbó va a sota. Com una olla a pressió on controles la cocció i fumes al carbó”, explica. La cansalada tendra i cruixent d’un ‘cerdo al cilindro’, amb un marinat agredolç a l’estil chifa, és una dimensió de gaudi porcí per descobrir. I també brasegen a la 'caja china', una caixa d’acer tancada amb brasa al capdamunt que converteix un pollastre rostit en una meravella sucosa. Els cebiches són de traca i creació, amb uns tocs asiàtics que retornen el plat al Japó, més enllà de la influència nikkei.

La 'start-up' Impossible Bakers abrió el pasado verano y se han convertido en una de las sensaciones comestibles de la temporada. Hacen pan y pastelería artesanos –es decir, donde la mano del hombre prevalece por encima del proceso de fábrica en cadena, según la ley del pan de 2019– bajos en carbohidratos, aptos para la dieta cetogénica o 'keto': esa dieta donde se reducen los hidratos de carbono y se aumentan las grasas y la proteína. La reducción de hidratos de carbono lleva al cuerpo a la cetosis: el estado metabólico en el que el cuerpo consume la grasa para obtener energía. La comunicadora especializada en nutrición Núria Coll puso en marcha la empresa con Mariona Comas –propietaria de un horno de pan familiar cerrado por la pandemia– y Gustavo Catena, un pastelero que hace pasteles 'keto' "que por gusto y textura parecen milagros", explica Coll. Con una ronda de financiación de 150.000 euros de Josep Casas (fundador de Naturitas), ya tienen dos obradores y emplean a una veintena de personas. En el primer mes de producción facturaron 30.000 euros, y esperan facturar dos millones de euros este año. Foto: Impossible BakersEls fundadors d'Impossible Bakers Y todo ello vendiendo solo (de momento) online y enviando pedidos a toda la península Ibérica y Francia, que llegan entre 24 y 48 horas. "Hemos validado que hay un nicho de mercado para el pan sin carbohidratos. La puerta de entrada es la dieta 'keto', que es radical con dejar de lado los azúcares, carbohidratos y ultra

La 'start-up' Impossible Bakers va obrir l'estiu passat i s'han convertit en una de les sensacions comestibles de la temporada. Fan pa i pastisseria artesans –és a dir, on la mà de l'home preval per damunt del procés de fàbrica en cadena, segons la llei del pa del 2019– baixos en carbohidrats, aptes per a la dieta cetogènica o 'keto': aquella dieta on es redueixen els hidrats de carboni i s'augmenten els greixos i la proteïna. La reducció d'hidrats de carboni porta al cos a la cetosi: l'estat metabòlic en què el cos consumeix el greix per obtenir energia.  La comunicadora especialitzada en nutrició Núria Coll va engegar l'empresa amb la Mariona Comas –propietària d'un forn de pa familiar tancat per la pandèmia– i en Gustavo Catena, un pastisser que fa pastissos 'keto' "que per gust i textura semblem miracles", explica Coll. Amb una ronda de finançament de 150.000 euros de Josep Casas (fundador de Naturitas), ja tenen dos obradors i donen feina a una vintena de persones. El primer mes de producció van facturar 30.000 euros, i esperen facturar dos milions d'euros aquest any.  Foto: Impossible BakersEls fundadors d'Impossible Bakers I tot plegat venent només (de moment) online i enviant comandes a tota la península Ibèrica i França, que arriben entre 24 i 48 hores. "Hem validat que hi ha un nínxol de mercat per al pa sense carbohidrats. La porta d'entrada és la dieta 'keto', que és radical amb deixar de banda els sucres, carbohidrats i ultraprocessats. Però ens dirigim a totes

Miguel Ángel Gallardo (Lleida, 1955) va morir la nit d'ahir a causa d'un càncer. Gallardo és una peça clau de la quinta d'autors que, des de Barcelona, van configurar un còmic per adults d'estil alternatiu que va portar el còmic espanyol a la seva primera majoria d'edat, a principis dels vuitanta.  Gallardo, amb el guionista Juan Mediavilla, van crear Makoki, el personatge que va personificar l'anomenada línia 'chunga', en contraposició a la clara franco-belga: un pacient de frenopàtic que s'escapava del manicomi després de rebre una alliberadora descàrrega elèctrica. Les aventures de Makoki eren un còctel d'humor delirant (apologia humorística de la violència, les drogues i la marginalitat, amb un argot propi inenarrable) que més que recollir les ànsies de llibertat era un atac llibertari directe a l'ordre social.  Foto: AstiberriMaría y yo Ara bé, a diferència d'altres autors destacats de l''underground', Gallardo va saber reconduir la seva  carrera i eixamplar el seu públic, per convertir-se en un autor de novel·la gràfica i il·lustració apte –i popular– entre un públic adult no especialitzat. La publicació de 'Maria y yo' (2007, Astiberri) va portar aquest eixamplament de temes i èxit massiu: és la crònica d'unes vacances a Canàries amb la seva filla autista María. Defugint els tòpics i la sensibleria, retrata la malaltia amb humor, realisme i tendresa. 'Maria y yo' va tenir una adaptació cinematogràfica i una secuela, 'María cumple 20 años' (2015, Astiberri).  Amb estu

Ocho es un número mágico (¡y tres también!). Y si me aprietas, también lo es el cuatro. De hecho, la numerología puede encontrar la magia en cualquier cifra. Pero donde habrá magia, seguro, es en el restaurante Compartir Barcelona, ​​que abrirá la próxima primavera (que ya se ve venir de lejos). Oriol Castro, Eduard Xatruch y Mateu Casañas –trío de ex jefes de cocina de ElBulli y propietarios del Disfrutar– se han asociado con Nil Dulcet, quien fue el primer jefe de cocina del restaurante biestrellado del Eixample, para abrir un local que no será "una réplica de Compartir Cadaqués, sino que seguirá el mismo estilo, pero con una oferta distinta", aseguran. Sí tendrá, al menos de inicio, algunos de los platos clásicos del Compartir Cadaqués, como la ensalada de acelga, el canelón de atún, los bombones líquidos de chocolate o el coulant de avellana Compartir Barcelona abrirá en València, 225, a un paso de Passeig de Gràcia, y tendrá 550 m² repartidos en tres salas, con una capacidad para 80 personas. Estar cerca del Disfrutar es "una condición vital para poder vivir en primera persona la evolución del proyecto", señalan. Castro, Xatruch y Casañas explican que "Nil se ha ganado que los cuatro iniciemos este nuevo proyecto", del que él será el director, además de socio. Dulcet también formó parte del equipo de cocina de Compartir Cadaqués. Foto: Compartir BarcelonaCompartir Barcelona A diez años de la apertura de Compartir Cadaqués y a ocho de la de Disfrutar, no es baladí que u

Vuit és un número màgic (i tres també!). I si m'apretes, també ho és el quatre. De fet, la numerologia pot trobar la màgia en qualsevol xifra. Però on hi haurà màgia segur és al restaurant Compartir Barcelona, que obrirà la propera primavera (que ja s'ensuma). L'Oriol Castro, l'Eduard Xatruch i Mateu Casañas –trio d'excaps de cuina d'ElBulli i propietaris de Disfrutar– s'han associat amb en Nil Dulcet, qui fou el primer cap de cuina del restaurant biestrellat de l'Eixample, per obrir un local que no serà "una rèplica de Compartir Cadaqués, sinó que seguirà el mateix estil, però amb una oferta diferent", asseguren.  Compartir Barcelona obrirà al carrer València, 225, a un pas de Passeig de Gràcia, i tindrà 550 m² repartits en tres sales, amb una capacitat per a 80 persones. És a prop del Disfrutar, "una condició vital per poder viure en primera persona l'evolució del projecte", assenyalen. Castro, Xatruch i Casañas expliquen que "en Nil s’ha guanyat que els quatre iniciem aquest nou projecte", del qual ell serà el director, a més de soci. Dulcet també va formar part de l'equip de cuina de Compartir Cadaqués.  A deu anys de l'obertura de Compartir Cadaqués i a vuit de la de Disfrutar, no és poca cosa que un dels restaurants més importants del món –Disfrutar forma part del selecte circuit de restaurants en l'elit de l'elit de l'alta cuina, com DiverXO o Nomo– obri segona casa a Barcelona, on s'hi podrà menjar per un tiquet mitjà de 45 euros, "i a partir d'aquí el que vulgui el

La Paloma, la sala de ball més antiga d’Europa, confirma que el 2022 serà l'any de l'esperadíssima reobertura. Anna March, neboda de Mercè March, ha sortit al pas dels "rumors que posposen la reobertura", afirmant que "La Paloma tornarà el 2022. No podem especificar la data, però que reobri el local és qüestió de mesos. I el 2022 La Paloma obrirà". La intenció era obrir el Nadal passat, però segons March, "hem modificat els 'tímings' per la pandèmia". El cas va estar a punt d’arribar als tribunals; no obstant això, al final els propietaris de la sala de ball es van comprometre a fer les obres d’insonorització necessàries a canvi de poder reobrir l’establiment, tancat d'ençà el 2006. Des d’aleshores, l’obertura s’havien anat endarrerint a causa de l’alta despesa econòmica que les obres d’insonorització han suposat per aquest negoci familiar. Aquest punt ja està superat: "En l'àmbit d'adaptació i permisos ja hem arribat a la meta. Ara es tracta de posar en marxa els engranatges", diu March La Paloma tornarà el 2022, és una qüestió de mesos Uns mecanismes que funcionen la mar de bé com a localització i plató de programes de televisió: 'Saber y Ganar' va gravar el seu especial de 25è aniversari a la sala aquest febrer –els clients del bar el Pollo van compartir barra amb Jordi Hurtado– i també ha acollit els monòlegs d'humor 'Tabús' de TV3 i l'enregistrament d'un vídeo de Sen Senra. L'espai està disponible com a sala per a esdeveniments privats.  La història de la Paloma es remon

La Paloma, la sala de baile más antigua de Europa, confirma que el 2022 será el año de la esperadísima reapertura. Anna March, sobrina de Mercè March, ha salido al paso de "los rumores que posponen la reapertura", afirmando que "La Paloma volverá el 2022. No podemos especificar la fecha, pero que reabra el local es cuestión de meses. Y en 2022 La Paloma abrirá". La intención era abrir la pasada Navidad, pero según March, "hemos modificado los tiempos por la pandemia".  Aunque ha realizado varios intentos de regreso, este emblemático espacio del Raval lleva cerrado desde finales del 2006, cuando tuvo que bajar la persiana porque incumplía la normativa municipal que regula el ruido. El caso estuvo a punto de llegar a los tribunales, pero al final los propietarios de la sala de baile se comprometieron a ejecutar las obras de insonorización necesarias a cambio de poder reabrir el establecimiento. Este punto ya está superado: "En el ámbito de adaptación y permisos ya hemos llegado a la meta. Ahora se trata de poner en marcha los engranajes", dice March.  La Paloma volverá en 2022, es una cuestión de meses Unos mecanismos que funcionan la mar de bien como localización y plató de programas de televisión: 'Saber y Ganar' grabó su especial de 25 aniversario en la sala este febrero –los clientes del bar el Pollo compartieron barra con Jordi Hurtado– y también ha acogido los monólogos de humor 'Tabús' de TV3 o la grabación de un video de Sen Senra, y está disponible como sala para event

A los cuarenta años ya nos ha pasado el trauma de la caducidad del Carnet Jove. Sobre todo si tenemos en cuenta aquel sabio refrán de "un clavo saca a otro clavo". Seguro que has visto esa 'tote bag' que te ordena que "¡abras un libro de una puta vez!". Pues nosotros, además de recomendarte esto, te pedimos que de una puta vez utilices los alucinantes descuentos y las ventajas que ofrece el Carnet de Bibliotecas, un rectángulo plastificado casi mágico. Repasamos algunas. 1. ¡Puedes ver buena parte del catálogo de Filmin gratis! Mediante la web ebibliocat.efilm, tienes acceso a 2.300 títulos de películas para visualizar en 'streaming'. El catálogo que se ofrece incluye películas, cortometrajes, conciertos y documentales. Nada mal: puedes ver ocho películas al mes, con un préstamo simultáneo de dos. 2. Puedes leer 'La Vanguardia' gratis desde casa. La suscripción a un diario digital cuesta al menos seis euros al mes. Si con el número de carné entras por tu espacio personal y vas a Acceso Directo, podrás leer el diario del día en cómodo PDF, y hasta una hemeroteca de un año atrás. Yo la leo con el café y la tablet, como si fuera un señor moderno del 'upper' Diagonal. 3. Tienes un 5% de descuento en la compra de libros. No en todas las librerías, pero sí en muchísimas. Y en establecimientos tan dispares como la Casa del Libro hasta la Librería Inglesa o la Calders. Esto evita que tengas que ir por el mundo con 26 carnets de descuento de librerías en la cartera. 4. Tarifa reducida

Als de quaranta anys ja ens ha passat el trauma de la caducitat del Carnet Jove. Sobretot si tenim en compte aquella sàvia dita "d'un clau treu un altre clau". Segur que has vist aquella 'tote bag' que t'ordena que "obris un llibre d'una puta vegada!". Doncs nosaltres, a més de recomanar-te això, et demanem que d'una puta vegada facis servir els descomptes i els avantatges que t'ofereix el Carnet de Biblioteques, aquest quasi màgic rectangle plastificat, que són al·lucinants! Repassem-ne alguns.  1. Pots veure una bona part del catàleg de Filmin gratis! Mitjançant la web ebibliocat.efilm, tens accés a 2.300 títols de pel·lícules per visualitzar en 'streaming'. El catàleg que s’ofereix inclou pel·lícules, curtmetratges, concerts i documentals. Gens malament: pots veure vuit pel·lícules al mes, amb un préstec simultani de dues.  2. Pots llegir La Vanguardia gratis des de casa. La subscripció a un diari digital costa, mínim, sis euros al mes. Si amb el número de carnet entres pel teu espai personal i vas a Accés Directe, podràs llegir el diari del dia en còmode PDF, i fins una hemeroteca d'un any enrere. Jo la llegeixo amb el cafè i la tablet, com si fos un senyor modern de l''upper' Diagonal.   3. Tens un 5 % de descompte en la compra de llibres. No pas en totes les llibreries, però sí en moltíssimes. I en establiments tan dispars com la Casa del Llibre fins a la Llibreria Anglesa o la Calders. Això evita que hagis d'anar pel món amb 26 carnets de descompte de llibreries a la c

La pandemia trajo una pavorosa ola de cierres de restaurantes: pero poco a poco, cada cierto tiempo surgen algunos brotes verdes. Como el regreso a Barcelona del chef Sergi de Meià (nombre artístico de Sergi Company), un cocinero pionero (y cofundador) del movimiento 'slow-food' en Barcelona, y un hombre clave para situar el producto de temporada y la proximidad como tema central en el panorama gastronómico catalán. De Meià ha reabierto su restaurante homónimo en Laforja 83, en un bonito espacio de dos plantas y sótano con cocina abierta, con capacidad para 75 comensales, un comedor lleno de luz y con terraza en la parte de arriba y un reservado apto para 16 personas. El cocinero explica que "he vuelto al 'ruedo' pero de otro modo. Estoy dos días en el restaurante y el resto del tiempo en Vilanova de Meià, trabajando en proyectos sociales de agricultura ecológica y cultura gastronómica", vinculados al Instituto Catalán de la Cocina. Foto: Sergi de MeiàSergi de Meià El jefe de cocina Pau Olivés lleva el día a día de un restaurante que se ha radicalizado en el km 0: "Yo mismo voy a buscar directamente los productos cada semana a Vilanova de Meià y alrededores, los elijo y los traigo a Barcelona ", dice de Meià. Material de altos vuelos como cabrito, becada o trufa negra, por ejemplo, pero también aceite de oliva de Boada o las legumbres. Tras dos años de vida rural, huérfano de restaurante, de Meià explica que "la pandemia no me ha cambiado el estilo de cocina, pero sí la per

La pandèmia va portar una onada paorosa de tancaments de restaurants: però a poc a poc, cada temporada sorgeixen alguns brots verds. Com el retorn a Barcelona del xef Sergi de Meià (nom artístic de Sergi Company), un cuiner pioner (i cofundador) del moviment 'slow-food' a Barcelona, i un home clau per situar el producte de temporada i la proximitat com a tema central en el panorama gastronòmic català.  De Meià ha reobert el seu restaurant homònim a Laforja 83, en un bonic espai de dues plantes i soterrani amb cuina oberta, amb capacitat per a 75 comensals, un menjador ple de llum a la part de dalt i un reservat apte per a 16 persones. El cuiner explica que "he tornat al 'ruedo' però d'una altra manera. Estic dos dies al restaurant i la resta de temps a Vilanova de Meià, treballant en projectes socials d'agricultura ecològica i cultura gastronòmica", vinculats a l'Institut Català de la Cuina. Foto: Sergi de MeiàSergi de Meià El cap de cuina Pau Olivés porta el dia a dia d'un restaurant que s'ha radicalitzat en el km 0: "Jo mateix vaig a buscar directament els productes cada setmana a Vilanova de Meià i voltants, els trio i els porto a Barcelona", diu. Alta volada com cabrit, becada o tòfona negra, per exemple, però també oli d'oliva de Boada o el llegum.   Després de dos anys de vida rural, orfe de restaurant, de Meià explica que "la pandèmia no m'ha canviat l'estil de cuina, però sí la perspectiva de la vida". Això passa per un cert ànim zen, afavorit per l'exercici diari d

Va haver-hi una apocalipsi sentimental quan es va saber que La Bodega d'en Rafel, un dels bars més carismàtics i estimats de Barcelona –un local que agermana gent gran, moderns i escriptors addictes al capipota– tancava. Bé, en realitat només va estar dos dies tancat: en Rafel Jordana va abaixar la persiana el 31 de gener del 2021, i el 3 de gener van agafar el negoci la família Masero, propietària des de fa vint anys del Bar Borrell, una altra icona de Barcelona que va obrir l'any 1909. (i de fet, en Rafel s'hi va estar uns quants dies donant un cop de mà). En Víctor Masero explica que feia uns quants anys que anava al darrere del traspàs d'aquesta bodega emblemàtica, i que se sent molt il·lusionat de comandar la seva nova etapa. Què canviaran? "Res!", riu. "Hem mantingut el mateix personal en cuina i sala, i hem mantingut tots els preus i proveïdors", assegura. "La tasca que ha fet en Rafel és admirable, i el que no faré és carregar-me la seva herència", afirma rotund. Vol mantenir la confiança cega del client, que demana totes les consumicions sense consultar el llistat de preus (que ningú mai ha vist perquè no cal).  El dia a dia del local el porta el seu fill, en Jordi Masero, amb 15 anys d'experiència com a cap de sala al Cangrejo Loco. "Hem mantingut tota la clientela, i el que he de fer és adaptar-nos nosaltres a ells, i intentar mantenir el caliu que s'ha creat tots durant tots aquests anys", diu en Jordi. Els únics canvis que hi haurà a la bodega "seran petites actu